L’aferrament es desenvolupa en 4 fases:<\/p>\n\n
1era fase inicial de preafecci\u00f3 (1-2 mesos): El nad\u00f3 connecta amb certs senyals del medi ambient com ara el so de veus humanes. Tot i aix\u00f2, no discrimina a qui dirigeix \u200b\u200bels comportaments d’aferrament. La separaci\u00f3 del cuidador o cuidadora principal, en aquesta etapa, pot no provocar estats de malestar. <\/p>\n\n
2a fase d’instauraci\u00f3 de l’aferrament: El nad\u00f3 desenvolupa prefer\u00e8ncia per una o m\u00e9s persones (cuidadors) responent-hi de forma diferenciada.<\/p>\n\n
3ra fase d’exploraci\u00f3 activa i cerca de proximitat (7 mesos aproximadament): El nad\u00f3 manifesta una conducta activa d’aferrament com, per exemple, cercar proximitat cap a una determinada persona o protestar davant la separaci\u00f3 d’ella.<\/p>\n\n
4a Fase de relaci\u00f3 corregida per objectius (al voltant dels 3 anys d’edat): Aquesta etapa t\u00e9 lloc quan el nen pot imaginar els plans de la figura d’aferrament (mare, pare o cuidador) i sintonitzar els seus propis plans en concordan\u00e7a amb aquests. L’enlla\u00e7 es consolida a causa d’un nivell m\u00e9s alt de sofisticaci\u00f3 cognitiva del nen, podent negociar la proximitat no nom\u00e9s des del f\u00edsic, sin\u00f3 tamb\u00e9 des del psicol\u00f2gic o simb\u00f2lic. <\/p>\n\n
Si b\u00e9 als inicis de la teoria de l’aferrament de John Bowlby es considerava la proximitat f\u00edsica com a objectiu principal de l’aferrament, aquesta mirada va anar evolucionant amb el pas del temps.<\/p>\n\n
Avui dia se sost\u00e9 que el comportament dels nens i les nenes no s’orienta nom\u00e9s a la recerca de protecci\u00f3 davant un possible perill present, sin\u00f3 a m\u00e9s, a assegurar-se la disponibilitat del cuidador o cuidadora principal.<\/p>\n\n A grans trets, l’aferrament segur possibilita el nen a explorar, con\u00e8ixer el m\u00f3n ia relacionar-se amb les altres persones.<\/p>\n\n Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8, gr\u00e0cies a ell, el petit adquireix la sensaci\u00f3 de seguretat davant l’amena\u00e7a de qualsevol perill a causa de la disponibilitat del seu cuidador o cuidadora principal.<\/p>\n\n Si aix\u00f2 no pass\u00e9s, les pors o inseguretats del nen o la nena influirien en la manera d’interpretar el m\u00f3n i de vincular-se amb els altres.<\/p>\n\n De tota manera, no hi ha una \u00fanica forma d’aferrament, sin\u00f3 que s’han proposat 4 tipus diferents, els quals detallarem a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n El nen confia plenament que el cuidador o cuidadora no li fallar\u00e0. Alhora, se sent acceptat, valorat i estimat. <\/p>\n\n Aquest tipus d’aferrament dep\u00e8n de la const\u00e0ncia que tingui el cuidador\/a en proporcionar seguretat i cures al nen.<\/p>\n\n Es tracta d’una persona atenta i comunicadora amb el nad\u00f3 on la tasca de cura transcendeix el fet de cobrir nom\u00e9s les necessitats d’higiene i d’alimentaci\u00f3. Suposant un enlla\u00e7 d’un lliurament gaireb\u00e9 total cap al nad\u00f3. <\/p>\n\n Aquells nens o nenes que han desenvolupat una afecci\u00f3 segura interactuen de manera confiada i curiosa amb l’entorn i manifesten comportaments actius. Es pot observar un lligam emocional equilibrat entre el nen i la figura vincular d’aferrament. Se senten acceptats de manera incondicional. <\/p>\n\n Aquells nens o nenes que han desenvolupat una afecci\u00f3 segura interactuen de manera confiada i curiosa amb l’entorn i manifesten comportaments actius. Es pot observar un lligam emocional equilibrat entre el nen i la figura vincular d’aferrament. Se senten acceptats de manera incondicional.Aquells nens o nenes que han desenvolupat una afecci\u00f3 segura interactu\u00efn de manera confiada i curiosa amb l’entorn i manifestin comportaments actius. Es pot observar un lligam emocional equilibrat entre el nen i la figura vincular d’aferrament. Se senten acceptats de manera incondicional.<\/p>\n\n \u00c9s el tipus d’aferrament m\u00e9s sa. Les persones amb afecci\u00f3 segura aconsegueixen transitar una vida independent sense prescindir de les seves relacions interpersonals o vincles afectius i s\u00f3n capa\u00e7os de conviure amb els altres des de l’empatia, la flexibilitat i la comunicaci\u00f3 assertiva. <\/p>\n\n En aquest cas, el nen o la nena no confia plenament en el seu cuidador, ja que aquest es mostra molt impredictible davant la seva conducta i necessitats i aix\u00f2 li ocasiona sentiments d’inseguretat.<\/p>\n\n Succeeix aix\u00ed a causa de la inconsist\u00e8ncia del cuidador\/a respecte a brindar-li seguretat i cures al petit. Es d\u00f3na en els fills de pares incoherents, que de vegades actuen de manera desmesurada davant de les necessitats del menor, mentre que en altres ocasions presenten indifer\u00e8ncia. <\/p>\n\n Entre les conseq\u00fc\u00e8ncies, aquests nens amb aferrament ansi\u00f3s ambivalent solen manifestar sentiments d’angoixa a causa de la incoher\u00e8ncia del seu cuidador en expressar emocions o sentiments contraposats.<\/p>\n\n Les emocions m\u00e9s comunes dels que desenvolupen aquest tipus d’aferrament s\u00f3n la por i l’angoixa desmesurada davant les separacions, aix\u00ed com tamb\u00e9 dificultats per trobar la calma un cop el cuidador torna.<\/p>\n\n Solen necessitar l’aprovaci\u00f3 del seu cuidador, romandre constantment atents davant del temor a l’abandonament, relacionar-se amb l’entorn de manera poc relaxada i no allunyar-se gaire de la seva figura d’aferrament.<\/p>\n\n Aquest tipus d’aferrament ansi\u00f3s ambivalent ocasiona moltes vegades, ja en la vida adulta, por de no ser realment volgut o desitjat per les seves parelles respectives.<\/p>\n\n La depend\u00e8ncia emocional \u00e9s un altre dels factors molt comuns en les persones que han experimentat aquest tipus d’aferrament.<\/p>\n\n En aquest tipus d’aferrament podem observar, per exemple, el cas dels nadons que no ploren quan se separen de la seva cura. Tamb\u00e9 pot passar que eviten contactes propers o nom\u00e9s s’interessen a les seves joguines. <\/p>\n\n Aix\u00f2 \u00e9s degut generalment al fet que les conductes del cuidador o cuidadora no han generat en el nen\/a prou seguretat o que les necessitats emocionals del petit no han estat ateses.<\/p>\n\n Quan s\u00f3n molt petits sol caure en l’error de confondre la despreocupaci\u00f3 davant la separaci\u00f3 dels seus pares amb la falsa seguretat en si mateix.<\/p>\n\n En el cas de l’aferrament evitatiu s’observa que el nen desenvolupa una autosufici\u00e8ncia compulsiva amb prefer\u00e8ncia per la dist\u00e0ncia emocional. Aix\u00f2 es d\u00f3na perqu\u00e8 quan va intentar mostrar i compartir les seves emocions amb els seus cuidadors, aquests les van negar, invalidar o menystenir, entenent el nen que era un terreny on no valia la pena tornar a entrar.<\/p>\n\n La sensaci\u00f3 de ser poc estimat o valorat, la dificultat per establir relacions d’intimitat, aix\u00ed com per expressar les pr\u00f2pies emocions o comprendre les dels altres s\u00f3n algunes de les caracter\u00edstiques d’aquest tipus d’aferrament. Aix\u00ed com tamb\u00e9, els signes fisiol\u00f2gics d’estr\u00e8s i evitar entaular relacions d’intimitat. <\/p>\n\n N’hi ha que interpreten l’aferrament desorganitzat com una manca total d’aferrament.<\/p>\n\n Per\u00f2 tamb\u00e9 sol dir-se que est\u00e0 conformat per una barreja de trets d’aferrament ansi\u00f3s i aferrament evitatiu.<\/p>\n\n La veritat \u00e9s que els nens\/es, en aquest cas, es caracteritzen per manifestar comportaments inadequats i contradictoris. Solen tenir baixa autoestima, moltes inseguretats i sentiment de culpa. Tamb\u00e9 presenten una hipervigil\u00e0ncia i una alta reactivitat, cosa que els pot fer ser explosius. <\/p>\n\n Pel que fa als cuidadors\/es, en general, han tingut conductes insegures, violentes o negligents envers els seus petits com, per exemple, l’aband\u00f3 primerenc, el maltractament f\u00edsic o han patit algun trastorn psicopatol\u00f2gic. L’adult deixa de ser una figura de protecci\u00f3 per al nen i es converteix en el causant de la por. <\/p>\n\n Els nens que desenvolupen aferrament desorganitzat poden manifestar conductes explosives, reaccions impulsives, destrucci\u00f3 d’objectes o joguines i dificultats per relacionar-se amb els cuidadors o altres persones.<\/p>\n\n La dificultat a l’hora de gestionar les vostres emocions els porta a tenir desbordaments emocionals i presentar dificultats o impossibilitats d’expressar adequadament les vostres emocions evitant situacions d’intimitat.<\/p>\n\n D’adults \u00e9s com\u00fa que pateixin alts nivells d’ira o frustraci\u00f3, no aconsegueixin sentir-se estimats o mantinguin constantment relacions conflictives o fins i tot desenvolupin trastorns de personalitat.<\/p>\n\n Si b\u00e9 John Bowlby va realitzar aportacions s\u00f2lides i s\u00faper importants amb la seva \u201cteoria de l’aferrament\u201d, va ser Mary Ainsworth qui pr\u00e8viament va elaborar la primera t\u00e8cnica per a l’avaluaci\u00f3 de l’aferrament en nens que va anomenar \u201cSituaci\u00f3 estranya\u201d.<\/p>\n\n Aquesta t\u00e8cnica ha estat utilitzada per la psicologia del desenvolupament per identificar el tipus d’aferrament de nens\/es a partir dels 12 mesos.<\/p>\n\n S’estudia en condicions de laboratori el comportament del petit\/a respecte a les interaccions del cuidador\/a principal i un adult\/a estrany.<\/p>\n\n El procediment consisteix en 8 episodis daproximadament 3 minuts:<\/p>\n\n Gr\u00e0cies a l’an\u00e0lisi del que passa en aquests episodis es va aconseguir classificar els diferents estils d’aferrament en els nens.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/entrelazadogs.es\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/funciones-del-apego-768x545-1.jpg\")
<\/figure>\n\nTipus d’afecci\u00f3: causes i conseq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/h2>\n\n
\n
\n
\n
\n
Com identificar el tipus d’aferrament?<\/strong><\/h2>\n\n
\n