Atenció Primerenca: La seva importància i beneficis

Què és l’atenció primerenca?

El Llibre Blanc de l’Atenció Primerenca (document realitzat per la Federació Estatal d’Associacions de Professionals d’Atenció Primerenca), una de les obres bàsiques de referència de l’Atenció Primerenca a Espanya, la defineix com:

“El conjunt d’intervencions dirigides a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família ia l’entorn que tenen com a objectiu donar resposta al més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els nens amb trastorns en el desenvolupament o que tenen risc de patir-ho.”

Aquestes intervencions han de considerar la globalitat del nen i han de ser planificades per un equip d’orientació interdisciplinar professional.

Un equip d’atenció primerenca ha d’estar compost per almenys 3 professionals amb formació en psicologia, logopèdia i fisioteràpia. Tots ells han de tenir formació específica en desenvolupament infantil i atenció primerenca.”

Atenció Primerenca: Principis bàsics

A l’Atenció Primerenca es contemplen sis principis bàsics:

1. Diàleg, integració i participació: per a un desenvolupament correcte de la intervenció, cal poder integrar la família, l’escola i l’entorn social del nen o la nena.

És imprescindible l’obertura al diàleg, la informació i la participació de la família mantenint-la informada de totes les decisions que s’hagin de prendre. També és important fomentar que expressin les seves inquietuds, necessitats o sentiments.

• Gratuïtat, universalitat i igualtat d’oportunitats, responsabilitat pública: l’atenció primerenca s’ha de poder oferir de manera gratuïta i assegurar la integració necessària al medi evitant situacions de marginalitat o discriminació.
• Interdisciplinarietat i alta qualificació professional: si bé l’equip de treball ha d’estar compost per professionals de diferents disciplines és molt important que tingui una especialització específica a l’àrea de l’atenció primerenca.
• Coordinació: a fi de mantenir un flux eficient d’informació per a l’òptim desenvolupament de la intervenció, és imprescindible comptar amb una clara i eficient coordinació entre tots els sectors que envolten el nen o la nena: escola, centres privats, família, centres públics, etc.
• Descentralització: cal incloure l’atenció primerenca a serveis de salut d’atenció primària, escoles, serveis socials, etc. per tal de propiciar un sistema organitzat que garanteixi les diferents necessitats que pugui presentar una família.
• Sectorització: té a veure amb la necessitat de limitar el camp dactuació.

Quan anar a un Centre d’Atenció Primerenca?

L’Atenció Primerenca és un servei que s’ocupa de prevenir, diagnosticar i tractar nens i nenes en edats compreses entre zero i sis anys amb necessitats especials.

Hi ha diverses demandes i és per això que també hi ha una gran varietat de professionals de diverses àrees que treballen en equips d’atenció primerenca.

Entre ells: logopedes, psicòlegs, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, etc.

Quines són les necessitats especials d’aquests infants que requereixen el servei d’atenció primerenca?

Per donar alguns exemples (perquè poden ser múltiples), podrien ser nens prematurs o de baix pes, nens amb algun tipus de deficiència sensorial, nens amb alguna síndrome o retard maduratiu, nens que presentin algun tipus de trastorn en el desenvolupament, entre d’altres.

Algunes recomanacions que cal tenir en compte per a l’estimulació primerenca són:

• Metodologia lúdica: l’aprenentatge a través del joc és molt més ric, integral i ràpid. A més, el factor diversió és crucial perquè els nens i nenes incorporin nous coneixements.
• Individualitat: tots els nens són diferents i les necessitats també ho són. El procés és únic i particular, per la qual cosa s’ha de fer el treball d’adaptació de cada sessió segons les necessitats de cada infant.
• Entorn quotidià: és important que el treball amb el nen o nena sigui continu i perllongat, és a dir, fer ús de les situacions quotidianes per estimular-lo, acompanyar-lo i estar atent al “aquí i ara” al seu dia a dia.
• Ambient: cal tenir en compte l’elecció de l’espai a l’hora de fer les activitats d’estimulació: en quin tipus d’ambients el nen es troba còmode? i per contra: quins podrien resultar perjudicials per al seu procés?
• Descobrir: és propici deixar que les nenes o nens juguin, creuen i explorin per ells mateixos. Facilitar-los els espais lúdics no és el mateix que conduir-los.
• Materials: a més dels llibres o joguines, quins altres materials podem brindar-los perquè explorin? Segons l’edat, els infants es diverteixen molt amb elements més simples: aigua, sorra, caixes, pedres, fulles, etc.

Atenció Primerenca: Objectius

L’objectiu general de l’Atenció Primerenca és que aquells nens o nenes que tenen alguna dificultat o retard en el desenvolupament, o que segons un diagnòstic tenen risc de patir-lo, rebin la intervenció d’acord amb el tractament o la prevenció.

Alguns dels objectius més específics de l’atenció primerenca són:

• Reduir les conseqüències i els efectes de les deficiències o dèficit al seu entorn.
• Optimitzar el desenvolupament integral, és a dir, a totes les seves àrees.
• Garantir mesures dadaptació a lentorn per a les seves necessitats.
• Reduir, prevenir o minimitzar els efectes secundaris del trastorn patit o situació de risc en què es trobin.
• Brindar informació a les famílies i atendre les necessitats que presentin.
• Considerar-los com a subjectes actius de la intervenció.
• Planificar o elaborar un pla dacció dintervencions per tal de coordinar els diferents àmbits: social, familiar, educatiu i personal.

Beneficis de l’atenció primerenca

L’Atenció Primerenca aporta innombrables beneficis ia més compensa en tota mena d’habilitats cognitives, motores, socials, motores, etc.

Quins altres beneficis atorga l?estimulació primerenca?

• Fomenta l?autonomia.
• Afavoreix l?autoestima.
• Incrementa les relacions socials (atès que es treballa sobre les emocions o l’adaptació a l’entorn, des d’aprendre a treballar en equips, empatitzar, compartir, etc.).
• Motricitat fina (com la coordinació dit-ull).
• Motricitat gruixuda (accions com saltar, córrer, ballar, etc).
• Potencia la creatividad e imaginación.
• Afavoreix la memòria i la concentració.
• Coneixen nous recursos per jugar.
• Enfortiment de músculs.
• Motiva a adquirir nous coneixements.
• Augmenta la capacitat daprenentatge i anàlisi.

Impulsar l’atenció primerenca, per tal d’obtenir un diagnòstic a temps és imprescindible per fer un tractament i no córrer el risc de generar complicacions en el futur.

Nivells d’intervenció en atenció primerenca

Segons el Llibre Blanc, els nivells de possible participació d’atenció primerenca són:

1. Prevenció Primària: contribuint a les iniciatives adreçades a les infàncies en general, a fi d’evitar les condicions que puguin portar a l’aparició de deficiències o trastorns en el desenvolupament infantil.

Les accions són preses mitjançant:

• Un conjunt dactuacions dirigides a protegir la salut.
• Orientant a promoure el benestar dels nens i les nenes i el seu grup familiar.
• Les mesures són de caràcter universal per tal d’arribar a tota la població.

Comprèn els drets següents:

• Assistència sanitària
• Permís per maternitat o situacions d’acolliment o adopció
• Drets que garanteix la Llei de Conciliació de la Vida Familiar i Laboral

1. Prevenció Secundària: formant part dels programes sanitaris, socials i educatius orientats a grups de risc.

S’enfoca en la detecció i el diagnòstic precoç dels trastorns en el desenvolupament i situacions de risc.

S’instrumenta mitjançant programes especials dirigits a grups en situacions de risc, com ara cromosomopaties, deteccions precoces de malalties metabòliques, singlot acusic, etc, a:

• Nens prematurs de menys de 32 setmanes o de menys de 1500kg
• Xiquets prematurs de menys de 32 setmanes o de menys de 1500kgaDones gestants adolescents menors de 18 anys
• Dones gestants a partir dels 35 anys

1. Prevenció Terciària: mitjançant la intervenció de nens i nenes amb problemes o trastorns del desenvolupament i les seves famílies.

En esta área los servicios especializados de Atención Temprana asumen la máxima responsabilidad.

Refereix al conjunt d’accions a prendre, un cop diagnosticada una malaltia o problema de salut, per tal de minimitzar-ne les conseqüències o seqüeles.

Àmbits de l’Atenció Primerenca

Atenció Primerenca a l’Àmbit Sanitari:

• Prevenció Primària: els agents encarregats d’aquests àmbits són els serveis de salut comunitària, atenció primària, serveis d’obstetrícia i pediatria, entre d’altres.

L’objectiu és evitar que certes condicions no desitjables puguin portar a l’aparició d’algun tipus de trastorn en el desenvolupament mitjançant programes de planificació familiar, atenció a l’embaràs, vacunació, etc.

• Prevenció Secundària: els professionals que treballen en aquests àmbits són Obstetres, Matrones, Genetistes. Els agents són els serveis de salut comunitària, atenció primària, serveis d’obstetrícia i pediatria.

L’objectiu és la detecció i el diagnòstic precoç de trastorns, malalties o situacions de risc. Es realitza mitjançant programes de seguiment de nens amb alt risc a desenvolupar trastorns neuropsicosensorials, o programes de prevenció cap a nens que presenten una patologia diagnosticada, per tal que no pateixin complicacions.

• Prevenció Terciària: els professionals de la salut que participen en aquest àmbit són Pediatres, Neuropediatres, Rehabilitadors, Fisioterapeutes, Psiquiatres, Psicòlegs, Oftalmòlegs, etc.

L’objectiu és dur a terme un pla d’actuacions dirigides a posar remei a problemes de desenvolupament ja diagnosticats.

Atenció Primerenca a l’Àmbits de Serveis Socials:

• Prevenció Primària: són els serveis socials els que formen part d’aquests àmbits. L’objectiu és prevenir situacions d’exclusió social i maltractaments a nens i nenes.
• Prevenció Secundària: els Serveis Socials s’encarreguen de detectar factors de risc social per al desenvolupament infantil, com ara drogues, situacions marginals, baixos ingressos econòmics, etc.
• Prevenció Terciària: els Serveis socials tenen com a objectiu fer intervencions per tal de facilitar la socialització de nens i nenes.

Atenció Primerenca a l’Àmbit Educatiu:

• Prevenir i compensar: les conseqüències negatives producte de deficiències o dentorns socioculturals de risc.
• Educar: té a veure amb l’estimulació conscient, intencional i planificada a cada etapa madurativa respectant el curs natural del desenvolupament.
• Integrar: garantir, mitjançant la interacció i la integració, el principi d’atenció a la diversitat.

Treballar l’atenció primerenca juntament amb les famílies

El rol de les famílies en el treball de l’atenció primerenca és vital per millorar la qualitat de vida dels nens amb problemes de desenvolupament. Els pares són considerats participants actius dins del procés rehabilitador i educatiu dels fills. Per això, els professionals els han dincorporar a làmbit dactuació.

Entre els professionals hi ha un acord de 3 models destinats al tracte amb les famílies:

1. Model psicoterapèutic: Es tracta de fer psicoteràpia amb els pares per afrontar el fet que el seu nen hagi nascut amb problemes de desenvolupament.
2. Model de formació de pares: Els pares han d’aprendre determinades habilitats per treballar a casa sota l’orientació d’un professional.
3. Models de col·laboració amb els pares: Apunta a una continua col·laboració amb els professionals a futur.

Val la pena esmentar que després, a la pràctica actual, aquests models es barregen juntament amb diverses postures professionals generant una pluralitat de visions.

Per què treballar amb les famílies?

Són els membres de la família els qui interactuen des del naixement amb el nen/a. Són ells els qui cuiden, alimenten, li parlen, porten de passeig etc. sent la família el seu àmbit social i cultural.

És per això que els professionals són els que fan la feina amb ells de manera individual o en grups petits. Això és perquè entenen la importància de brindar-los recursos a les famílies i integrar-les a l’equip de treball.

Components del model de treball d’atenció primerenca centrat a la família:

Aquest model de treball gira el focus centrat en “l’individu amb problemes” a la unitat familiar.

És important comprendre en profunditat la unitat familiar amb què es treballarà. Això implica tenir en compte com els membres de la família s’influeixen mútuament, es recolzen, tenen els valors i la cultura. Alhora, la família no és estàtica ja que pot canviar en la seva composició.

Per treballar adequadament juntament amb les famílies és important conèixer les seves fortaleses i com s’enfronta a l’adversitat. El professional ha de promoure una relació de col·laboració amb la família, brindar-li nous recursos i ser sensible davant la situació que travessa aquesta.

En aquest model dintervenció hi ha 4 components que el conformen:

• Identificar les necessitats de les famílies
• Identificar els punts forts i els recursos de les famílies
• Identificar fonts de suport
• Capacitar i habilitar les famílies

Finalment, és molt important la feina que fa el professional sobre l’enllaç que estableix amb les famílies. Aquest ha de basar-se en col·laboració, repartiment de responsabilitats i cooperació.

Per establir aquesta relació de cooperació és important desenvolupar actituds, valors i habilitats que propiciïn aquest tipus d’interacció. Les mateixes són:

• Compromís
• Respecte
• Comunicació efectiva
• Igualtat
• Confiança
• Competència professional