Què són els problemes de conducta?
Parlem de problemes de conducta quan es manifesten de manera persistent i continuada en el temps formes inadequades, no comunes, o inesperades de comportar-se i procedir. Aquests problemes de conducta poden estar presents en persones de qualsevol rang d’edat, davant dels altres i del seu entorn.
Els problemes de conducta són freqüents a molts nens i nenes. En la seva quotidianitat i al llarg del seu desenvolupament, és comú que presentin canvis en el comportament.
Això té a veure amb la conformació pròpia de la seva personalitat: la manera de vincular-se amb l’altre i la recerca de la pròpia identitat en la mesura que es desenvolupen.
Els canvis de conducta en nens o adolescents són comuns i esperables. Però això no vol dir que aquestes manifestacions siguin sempre saludables.
Quan detectem problemes de conducta, com persones adultes responsables, cuidadores, professionals de la salut i educadors hem de romandre atents.
Per què?
Perquè de vegades aquests canvis de conducta, sobretot aquells imprevisibles, poden estar representant un símptoma d’una mica més. Algun tipus de trastorn (lleu, moderat o greu) podria estar encobrint-se en aquests canvis de comportament.
En aquestes ocasions sempre és recomanable fer una consulta amb algun professional de la salut mental.
Quins són els Problemes de Conducta en nens?
Els problemes de conducta en els nens i nenes generalment no tenen un origen únic.
Les causes poden ser diverses i variades:
- Genètiques i orgàniques: factors genètics hereditaris, particularitat psicofísica a causa d’altres causes com ara malalties, accidents, etc.
- Ambientals: nivell socioeconòmic, context, entorn social i cultural, etc.
- Familiars: models parentals, estats emocionals de mare, pare o persona a càrrec, afectivitat, estils educatius, etc.
La interacció d‟aquestes tres àrees: condicions ambientals, variables orgàniques o genètiques i contextos familiars, configuren experiències d‟aprenentatge. Així com també actituds i maneres de pensar originant com a resultat, diferents maneres de comportament.
Els problemes de conducta més freqüents en la infància poden manifestar-se mitjançant:
- La Desobediència és un dels comportaments més freqüents, i les causes poden ser moltes:
- Nens que tenen baixa tolerància a la frustració. Generalment presenten estats ansiosos per aconseguir allò que desitgen de forma immediata.
- Persones adultes que etiqueten els nens i nenes amb termes negatius, com “ets dolent”, “et portes malament”, “no saps fer les coses bé”, etc.
- Portar-se malament és un recurs de nens o nenes que desitgen (o necessiten!) cridar latenció dels seus pares, mares o cuidadors.
- La desobediència de vegades és una resposta a una educació molt autoritària.
- Contradiccions entre mares, pares o cuidadors pel que fa a leducació. Incongruència, manca d’acords, o pautes confuses a l’hora de comunicar alguna cosa als nens (ja sigui positiu com a negatiu).
- Prometre alguna cosa (ja sigui recompensa o algun tipus de renyada) que després no es porti a la pràctica.
- Les Rabietas també són manifestacions comunes en la infància. Tenen a veure amb expressions exacerbades per tal de mostrar incomoditat o enuig.
Es troba associat a una manera d’actuar particular, per obtenir allò que desitgen i no els és donat, de manera immediata. O per contra, desfer-se d’alguna situació en què no es troben a gust.
Les rebequeries són conductes habituals en nens del voltant dos o tres anys però també és esperable que vagin desapareixent, progressivament, en la mesura que vagin creixent.
Quan aquest tipus de comportament persisteix en el temps cal revisar la manera com els adults responsables de la seva cura estan educant el nen.
- El Negativisme fa referència a aquells nens que constantment diuen que “no”. Els negativistes mostren una posició d’oposició però sense trets agressius.
La negació és una manera d’evadir allò en què no es volen involucrar o cridar l’atenció dels seus pares. Les causes poden ser múltiples i és important detectar a temps aquest tipus de comportament après. Així es podrà aprofundir en les possibles raons i evitar que s’accentuï i causi trastorns més grans a posteriori.
- L’Agressivitat en la infància sol manifestar-se de diferents maneres, ja sigui físicament (enganxar, expulsar, estirar els cabells, mossegar, etc.), com verbal (burles, ofenses, etc.). Les causes són innombrables, però entre algunes podem destacar:
- Aprenentatges violents de comportament (a través de programes televisius, jocs, etc.).
- Manca de comunicació amb les seves mares, pares o cuidadors.
- Problemes en les relacions familiars o parentals.
- Trastorns a la salut física o mental.
- Baixa tolerància a la frustració.
Els problemes de conducta, com hem vist, són diversos i poden ser deguts a múltiples factors.
És imprescindible en qualsevol cas romandre atents com a persones adultes responsables de la seva cura i observar si algun d’aquests comportaments se sosté de manera persistent en el temps.
Cal que, si és detectat, es faci una consulta amb algun professional de la salut per tal d’identificar l’origen i tractar-lo.
Problemes de conducta: Com es tracten?
Si els problemes de conducta persisteixen en el temps, podem parlar d’un trastorn de conducta.
Parlem de trastorn de conducta quan es manifesta algun comportament agressiu cap a persones, animals o objectes. Quan es violen els drets d’un altre, s’incompleixen normes socials o es transgredeixen límits de manera greu.
Quan el problema de conducta no és considerat clínic, en general, es treballa amb les famílies on el terapeuta els orienta brindant pautes sobre com acompanyar, guiar i educar el nen o nena en qüestió.
En canvi, si hi hagués un trastorn de la conducta, el psicòleg o psiquiatre treballarà directament amb el nen, a més d’acompanyar les famílies, orientant-les.
Per tractar qualsevol tipus de problema, sigui lleu, greu o moderat, és important la detecció primerenca.
Si existís un problema de conducta en nens i nenes preescolars, si no és tractat a temps, el més probable és que amb el pas del temps es corri el risc que es transformi en algun trastorn de conducta. Aquest pot emergir de forma abrupta en qualsevol etapa vital (edat escolar, adolescència o adultesa).
Avui dia hi ha diferents tipus de teràpies dutes a terme per professionals de la salut especialitzats en infantesa o adolescència.
Problemes de conducta en adolescents
Alguns dels problemes de conducta més freqüents en adolescents, i als quals hem de romandre atents són:
- Problemes a l’hora de vincular-se i/o relacionar-se amb pares o germans.
- Irresponsabilitat
- Consums problemàtics: drogues, internet, dietes, etc.
- Violació o transgressió de regles.
- Agressions a persones o animals.
- Destrucció dobjectes o espais.
Els problemes de conducta en els adolescents potser són una mica més complexos d’abordar. Això no vol dir que la teràpia pugui resultar ineficient, tot al contrari!
El desafiament com a mares o pares, en aquest cas, és poder generar lespai adequat, de confiança i seguretat perquè ells puguin expressar-se i confiar.
Adolescència i canvis
L’adolescència es caracteritza per una etapa de grans canvis: físics (hormonals, augment de pes o talla, etc.), psicològics (inquietuds o emocions noves o contradictòries, necessitat d’independitzar-se o sentir-se part d’algun grup de pertinença), socials (canvi d’interessos, enamorament, elecció d’assignatures i de carrera professional, etc.).
En general, i per l’etapa mateixa de desenvolupament que es travessen, els adolescents solen sentir que “el món està contra ells”. La majoria de vegades són força reticents a realitzar un tractament terapèutic.
És per això que les famílies són les que moltes vegades fan el primer pas de consulta amb algun professional.
Igual que en la infància, els trastorns o problemes de conducta poden ser deguts a múltiples causes.
Potser en aquesta instància, si existís prèviament algun tipus de patologia no tractada, es pugui intensificar la simptomatologia.
El que anteriorment es podia arribar a justificar com alguna alteració de comportament ara quedarà més exposat, i la necessitat de ser abordat des de l’àmbit terapèutic corresponent es farà evident.
Les teràpies per a adolescents poden ser abordades, com en tot espai terapèutic, de diverses formes.
El treball del professional de la salut s’orientarà cap a l’adolescent, brindant a més eines a pares o mares, perquè l’evolució sigui acompanyada de manera integral i puguin reforçar a casa allò que es treballa a la sessió de teràpia.
Hi ha, a més, diferents disciplines com ara el Ioga o el Mindfulness, que poden aportar eines de meditació i respiració molt interessants.
Complementar les teràpies incloent aquest tipus d’eines que ajuden a baixar l’ansietat, detectar emocions i poder expressar-se de manera saludable, sempre és recomanable.
Quins són els problemes de conducta en adults?
Els problemes de conducta o trastorns en el comportament no discriminen edats. Totes les persones, en qualsevol etapa vital, els podem patir.
Com hem esmentat abans, com més aviat millor es detectin i la persona pugui tractar-se millor. Comptarà així amb més recursos per afrontar els obstacles i gestionar les situacions conflictives de manera més saludable.
Alguns problemes de conducta més freqüents en els adults són:
- Problemes de personalitat:
- Dificultats per adaptar-se a lentorn.
- Estableixen relacions conflictives.
- Presenten signes d’inestabilitat emocional.
- Baixa tolerància a la frustració.
- Dificultats per adaptar-se a canvis sobtats o situacions que generin tensió.
- Baixa autoestima.
- Percepció distorsionada de si mateixos.
- Pensaments negatius respecte del món o de les persones que els envolten.
- Consums problemàtics i conductes addictives:
- Comportaments agressius o violents.
- Mentides
- Relacions familiars conflictives o disfuncionals.
- Dificultats de relacionar-se amb els caps o superiors.
- Disminució del rendiment laboral.
- Dificultat de concentració.
- Alteracions de conducta en la capacitat intel·lectual
- Danys físics cap a un mateix (Autolesions).
- Agressivitat o violència envers altres.
- Destrucció dobjectes o espais.
- Retraimiento
- Manca d’atenció.
- Impulsividad
- Hiperactivitat
- Conductes sexuals inadequades.
- Conductes socials inadequades.
En trets generals, els detallats abans són alguns indicis que hem de tenir en compte a l’hora de detectar algun trastorn de conducta en un mateix o en un altre.
Per descomptat que no sempre aquest tipus de manifestacions implica la condició necessària d’estar patint algun tipus de trastorn. Però sí que és important poder observar i romandre atents i oberts a l’escolta permetent que l’altre s’expressi.
Tractar els trastorns de conducta a la Teràpia Cognitiu-Conductual
Per començar, primer cal registrar aquelles conductes atípiques. Això pot ser realitzat pels mateixos pares plasmant en un paper quins són els problemes i les conductes disruptives que van succeint al llarg del dia.
En dicho registro es importante mencionar:
- Com és la conducta anòmala registrada.
- La intensitat i freqüència de la mateixa.
- Relació dels símptomes amb lentorn.
- Desenvolupament dels mateixos al llarg del temps.
Un cop identificats els problemes de conducta aquests es tracten a través de diverses tècniques.
Algunes de les tècniques per augmentar els comportaments positius són:
Economia de fitxes: En un calendari es registren aquelles conductes positives del nen mitjançant un senyal, marca, adhesiu, etc. Quan s’aconsegueixen una determinada quantitat de senyals se li atorga un premi acordat prèviament.
Contracte de contingències: L’objectiu és augmentar conductes positives que actualment no succeeixen. Per fer-ho, s’utilitza un reforçador positiu de gran importància per al nen. S’estableix un contracte entre els pares o professors i el nen establint allò que aquest aconsegueix realitzant la conducta positiva.
Tècniques de reforçament: Es tracta de comunicar afalacs quan el nen realitza un comportament positiu.
Algunes tècniques per eliminar problemes de comportament són:
Extinció: En aquesta tècnica es tracta d’ignorar aquelles conductes inadequades que faci el nen. Al començament d’utilitzar aquesta tècnica pot succeir que el nen augmenti encara més el mal comportament ja que cerca cridar l’atenció mitjançant aquest. D’això se’n diu “esclat d’extinció”. Si aquest comportament continua sent ignorat el mateix anirà disminuint ja que no provoca lobjectiu buscat de cridar latenció.
Correcció verbal: Cal fer una comunicació verbal en positiu. Per exemple: en comptes de dir “no cridis al teu amic” dir “Parla-li bé al teu amic”. Això permet que el “no” sigui utilitzat per a ocasions més greus.
Com hem vist, els problemes de conducta són comuns i poden aparèixer a qualsevol etapa del desenvolupament vital de la persona. El més important és detectar-los a temps i demanar ajuda professional en cas que la conducta no desaparegui amb el temps o per contra augmenti i interfereixi en la vida de la persona que els presenta i en els seus familiars i entorns més immediats. Com a pares, cuidadors i/o tutors hem d’estar alerta davant de qualsevol canvi de comportament que mostri el nostre fill o adolescent i així evitar que un mal comportament derivi en un problema més greu i difícil de tractar.
