Què és la fòbia als gossos?
La fòbia als gossos, també anomenada “cinofòbia” es tracta d’una por excessiva o desmesurada a aquests animals.
La persona que la pateix sol experimentar sensacions d’ansietat o pànic fins i tot només amb la idea de pensar en la possibilitat de trobar-se amb algun gos.
La fòbia als gossos, en general, té el seu origen durant la infància.
Entre les causes que la poden provocar podem esmentar el fet d’haver viscut alguna situació traumàtica amb algun gos (per exemple, un atac, ja sigui cap a un mateix o cap a una altra persona) o també pot haver estat apresa dins de l’entorn familiar. En aquest cas, la mare o el pare pateixen aquest tipus de fòbia i, de manera conscient o inconscient, poden generar un patró de comportament après.
Avui dia sabem que entre el 7 i el 10 % de la població pateix cinofòbia.
Fòbia als gossos: característiques
Com podem detectar si realment estem patint cinofòbia?
Igual que en altres tipus de fòbies, l’ansietat serà la resposta davant l’aparició de l’estímul temut, en aquest cas, un gos.
Entre els símptomes més habituals que podem identificar, la fòbia als gossos es caracteritza per presentar:
- Sudoració
- Tremolors
- Mals de cap
- Nàusees
- Marejos
- Taquicàrdia
- Formigueig a les mans i als peus
- Opressió al pit
- Hiperventilació
- Vòmits
- Desorientació i falta de concentració
Tanmateix, per parlar de cinofòbia, hem de tenir en compte que, a més de considerar aquests símptomes (ja sigui en presència de l’animal o d’algun estímul relacionat amb aquest), la persona ha d’haver experimentat una por irracional durant un període mínim de sis mesos.
La fòbia als gossos es produeix quan hi ha una persistència en el temps i no quan es manifesta en alguna situació aïllada.
Depenent de la intensitat de la por, aquestes respostes físiques podrien aparèixer tant en presència d’algun gos com en sentir un lladruc, veure una fotografia o simplement escoltar un relat en què es mencioni l’animal.
Al seu torn, la fòbia als gossos podria arribar a resultar veritablement incapacitant si no es tracta a temps amb algun professional.
Per què?
Perquè les persones que experimenten aquests símptomes de manera intensa i persistent probablement intentaran evitar-los.
Com?
Evitant tot tipus de situacions que, per a la persona, representin un perill potencial.
Així, podrien deixar de freqüentar llocs on hi hagi gossos. Fins i tot poden evitar sortir al carrer només de pensar en la possibilitat de trobar-se amb algun gos.
Això repercuteix negativament en la vida quotidiana i pot afectar greument la qualitat de vida.
Por vs. fòbia
Per comprendre-ho millor, cal poder diferenciar entre pors i fòbies:
- La por és una emoció inherent als éssers vius (humans i animals) i forma part del nostre sentit de supervivència.
No només és normal sinó necessari per poder detectar algun perill o amenaça real i poder reaccionar-hi.
- La fòbia, en canvi, té a veure amb una por desproporcionada a situacions que són inofensives o fins i tot inexistents.
Es caracteritza per una por significativa i persistent davant d’una situació o objecte específic que provoca una interferència marcada (American Psychiatric Association (APA), 2002).
Les fòbies es divideixen en quatre subtipus:
- Situacional (por de volar, dels espais tancats, etc.)
- Ambiental (por de les altures, de l’aigua, de les tempestes, etc.)
- Animal (por de les aranyes, dels gossos, de les serps, etc.)
- Sang, dany i injeccions (por de veure sang, dels procediments mèdics, etc.)
És important conèixer aquesta diferència per poder reconèixer si el que ens passa és una por concreta o aïllada, o si realment el que experimentem és una fòbia.
Fòbia als gossos durant la infància
Com hem esmentat anteriorment, la fòbia als gossos sol originar-se durant la infància.
Com a mares, pares o cuidadors, hem d’intentar estar atents i, sobretot, poder discernir si el nostre fill o filla només sent por o si, per contra, està desenvolupant fòbia als gossos.
Ens adonarem si efectivament estem parlant de cinofòbia observant el comportament del nostre fill o filla.
Pot passar, per posar alguns exemples, que es posi a plorar de manera desconsolada, que eviti apropar-se o no vulgui anar a casa de familiars que tinguin gossos, o que manifesti símptomes d’ansietat en veure’n un.
El més recomanable en aquests casos és acudir a un psicòleg infantil perquè avaluï, diagnostiqui i, si és necessari, iniciï un tractament.
Algunes pautes que pots posar en pràctica si el teu fill o filla té por o fòbia als gossos són:
- Respectar la por: la fòbia és una cosa incontrolable. Per tant, que diguem als nens o nenes que “no és per a tant” o restem importància a les seves emocions no farà que es calmin. Per contra, us estarem generant sentiments de frustració i probablement la por s’agudidi.
- No pas forçar-los: no es tracta d’evitar situacions de trobades amb l’animal. Tampoc es tracta de forçar-lo a acariciar-lo o romandre en un lloc on el nen estigui incòmode o angoixat. Acompanyar-los per mitjà de la contenció i sobretot propiciar un ambient que els faci sentir segurs.
- Acostaments progressius: enfrontar les pors per superar la fòbia als gossos no és una cosa que passi d’un moment a l’altre. Aquest és un procés. Com a mares, pares o cuidadors els hem d’acompanyar respectant els seus propis temps.
- Escoltar-los i parlar-los: és important que puguem escoltar-los sense jutjar-los. Per mitjà de l’ús de les paraules els podem explicar les diverses maneres de com els gossos es comuniquen i poden reaccionar. Compartir experiències lúdiques i divertides on puguem generar un clima de confiança i calma per abordar el tema sempre és un recurs excel·lent.
Fòbia als gossos en persones adultes
Si una persona adulta pateix fòbia als gossos, és molt probable que la cinofòbia l’acompanyi des de l’adolescència o fins i tot des de la infància.
Tot i això, també podria passar que aquesta por desmesurada s’hagi desencadenat arran d’alguna situació traumàtica viscuda durant l’edat adulta.
En qualsevol dels dos casos, és imprescindible tractar-la per afrontar-la, superar-la i, d’aquesta manera, tenir una millor qualitat de vida.
La fòbia és molt difícil de gestionar. Això passa perquè, encara que racionalment entenguem que no existeix un perill d’aquesta magnitud, el nostre cos el percep com si fos real.
Aquesta contradicció també ens pot generar altres sentiments com angoixa, frustració, vergonya, etc.
Aprendre a demanar ajuda és el primer pas per afrontar qualsevol por.
Com es tracta la cinofòbia?
Per què tinc fòbia als gossos? Com puc deixar de tenir-los por? Aquestes solen ser preguntes recurrents de les persones que la pateixen.
Les raons poden ser diverses i també ho poden ser les maneres d’abordar el procés per superar la cinofòbia.
Et compartim alguns abordatges per tractar la fòbia als gossos:
- Psicologia
Acudir a un professional de la salut per buscar ajuda sempre és un bon inici.
Per tractar qüestions relacionades amb les fòbies, la teràpia cognitivoconductual i, específicament, la tècnica de la dessensibilització sistemàtica funcionen molt bé.
Solen ser efectives i aniràs avançant al teu ritme, a partir d’un treball en equip amb el teu terapeuta. Tot i que és important mantenir-se en el tractament —de vegades les resistències que tenim ens poden jugar una mala passada i fer-nos abandonar abans d’hora—, també és necessari que, si no et sents a gust, puguis buscar un altre psicòleg o psicòloga.
De vegades, no és una qüestió de la teràpia en si, sinó de no haver trobat el terapeuta adequat per a aquell moment concret.
Teràpia Assistida amb Animals
Dins de la Teràpia Assistida amb Animals, podem trobar tècniques expositives que són un mètode de dessensibilització sistemàtica i gradual.
En què consisteix?
A exposar-se de manera gradual i controlada a allò que provoca ansietat o fòbia, amb l’objectiu de comprovar que la simptomatologia (respostes físiques) no es correspon amb el que succeeix en la realitat.
Generalment, i segons cada cas, es comença amb una exposició molt progressiva: des del nivell que genera menys por fins al que en provoca més.
Per exemple: fotografies, relats o material audiovisual. Aquesta exposició es manté fins que el nivell d’ansietat es redueix. Quan l’ansietat disminueix, es pot passar al pas següent.
L’última fase serà, finalment, l’etapa d’exposició a animals reals, guiada i supervisada per l’especialista en Teràpia Assistida amb Animals.
Cal destacar que, evidentment, els gossos estan entrenats i seleccionats específicament per tenir un caràcter equilibrat i ser especialment sociables i tranquils.
- Tècniques de relaxació
Existeixen diferents disciplines i tècniques per treballar la meditació, la respiració o la relaxació.
El mindfulness, per exemple, n’és una.
En aquests casos, es tracta de reduir els símptomes físics causats per l’ansietat, controlant el ritme respiratori i focalitzant l’atenció.
D’aquesta manera, en disminuir la simptomatologia (tremolors, sudoració, taquicàrdia, etc.), també permetem que baixin els nivells d’ansietat per poder mantenir-nos en el moment present i afrontar-lo d’una manera més saludable i assertiva.
- Tecnologies
Avui dia, la tecnologia ha avançat moltíssim.
Tot i que no substitueix cap tipus de tractament, sí que ens pot ajudar com a complement.
Algunes aplicacions, per exemple, ens ofereixen situacions de realitat augmentada. D’altres ens proporcionen informació per adquirir eines que ens ajudin a comprendre millor allò que ens passa.
Et compartim el següent enllaç: «8 apps para tratar fobias y miedos desde tu Smartphone»: https://psicologiaymente.com/clinica/apps-tratar-fobias-miedos
Es pot prevenir la cinofòbia?
La fòbia als gossos pot arribar a convertir-se en una limitació molt important per a la vida de les persones que la pateixen.
Sabem que la cinofòbia s’origina principalment durant la infància.
Aleshores, què podem fer com a adults perquè això no passi?
- Fer una exposició primerenca i gradual als animals.
- Evitar imatges o converses en què s’exposin fets relacionats amb atacs de gossos o situacions violentes.
- Ensenyar a cuidar i respectar l’animal.
- Parlar-los sobre els seus comportaments i característiques de manera positiva.
- Ensenyar-los a interactuar amb els gossos de manera segura. Per exemple, en lloc de dir-los «No toquis el gos, que et pot mossegar!», podem expressar-nos així: «És preferible no tocar els gossos que no coneixes, perquè no saps si això els pot incomodar.»
Tornar a confiar
Les mascotes estan cada vegada més integrades en la nostra vida quotidiana.
Els gossos s’han convertit en fidels companys d’aventures i en «un membre més» de la família. Ocupen cada vegada un lloc més important en la societat. Molts són gossos guia per a persones cegues, acompanyants terapèutics i exerceixen molts altres rols.
Fins a tal punt que el mercat ha crescut molt en els darrers anys: botigues per a mascotes, passejadors, cuidadors, hotels canins, etc.
Diversos espais com cafeteries, hotels i fins i tot oficines de treball han començat a definir-se com a «pet friendly», obrint les portes als amics no humans.
Les persones que pateixen fòbia als gossos avui dia, quan els animals de quatre potes formen cada vegada més part de les nostres rutines, conviuen amb una sensació constant d’amenaça o perill. Això moltes vegades les porta a renunciar a socialitzar o interactuar amb altres persones o, fins i tot, a evitar situacions quotidianes com anar a un restaurant o al supermercat.
La bona notícia és que la cinofòbia es tracta i la por desmesurada dels gossos se supera. Donar-se loportunitat de recuperar el gaudi de les petites grans coses, es troba a passets de prendre la decisió per començar el procés.
