La fòbia als gossos, també anomenada «cinofòbia», és una por excessiva o desproporcionada envers aquests animals.
La persona que el pateix sol experimentar sentiments d’ansietat o pànic fins i tot amb la idea de pensar en la possibilitat de creuar-se amb algun gos.
La fòbia als gossos, en general, té el seu origen durant la infància.
Entre les causes que ho manifesten podem esmentar el fet d’haver vivenciat alguna situació traumàtica amb algun caní (per exemple, un atac, ja sigui cap a un mateix o cap a un altre) o també pot haver estat heretat. En aquest cas la mare o pare pateixen aquest tipus de fòbia i de manera inconscient o no generen un patró de comportament après.
Avui dia sabem que entre el 7 i el 10% de la població pateix de cinofòbia.
Com fem per detectar si efectivament estem patint de cinofòbia?
Com en altres tipus fòbies, l’ansietat serà la resposta davant l’aparició de l’estímul temut, en aquest cas, un gos.
Entre els símptomes més comuns que podem identificar, la fòbia als gossos es caracteritza per presentar:
No obstant això, per parlar de cinofòbia, hem de tenir en compte que a més de considerar aquests símptomes (ja sigui en presència de l’animal com d’algun estímul relacionat amb aquest) el subjecte ha d’haver experimentat una por irracional durant un període de sis mesos com a mínim.
La f fòbia als gossos es produeix quan la por persisteix en el temps i no quan es manifesta en una situació aïllada.
Depenent de la intensitat del temor, aquestes respostes físiques podrien aparèixer tant en presència d’algun gos, com també, en sentir un lladruc o veure una foto, o simplement escoltant un relat on s’esmenti l’animal.
Al seu torn, la Fòbia als gossos podria arribar a ser veritablement incapacitant si no es tracta a temps amb algun professional.
Per què?
Perquè els qui experimenten aquests símptomes de manera intensa i persistent probablement intentaran eludir-los.
Com?
Evadint tota mena de situacions que indiquin, per al subjecte, un perill potencial.
És així com podrien deixar de freqüentar llocs on hi hagi gossos. Fins i tot poden evitar sortir al carrer només de pensar en la possibilitat de creuar-se amb algun can.
Això repercuteix de manera negativa en la quotidianitat afectant severament la qualitat de vida.
Per a una millor comprensió cal poder diferenciar entre pors i fòbies:
No només és normal sinó necessari per poder detectar algun perill o amenaça real i poder reaccionar-hi.
Es caracteritza per una significativa i persistent por a una situació o objecte específic que causa una marcada interferència (American Psychiatric Association (APA), 2002).
Les fòbies es divideixen en quatre subtipus:
És important conèixer aquesta diferència per poder reconèixer si el que ens passa és una por particular o aïllada, o si veritablement el que experimentem és una fòbia.
Com hem esmentat anteriorment, la fòbia als gossos sol originar-se durant la infància.
Com a mares, pares o cuidadors, hem d’intentar estar atents i, sobretot, poder discernir si el nostre fill o filla només sent por o si, per contra, està desenvolupant fòbia als gossos.
Ens adonarem si efectivament estem parlant de cinofòbia observant el comportament del nostre fill o filla.
Pot passar, per donar alguns exemples, que trenqui amb un plor desconsolat, que eviti acostar-se o no vulgui anar a casa de familiars que tinguin gossos, o que manifesti símptomes d’ansietat en veure un can.
El que és recomanable en aquests casos és acudir a un psicòleg infantil perquè avaluï, diagnostiqui i en cas que sigui necessari iniciï un tractament.
Algunes pautes que pots posar en pràctica si el teu fill o filla té por o fòbia als gossos són:
Si un adult pateix fòbia als gossos és molt probable que la cinofòbia l’acompanyi des de l’adolescència o fins i tot des de la infància.
Tot i que també podria passar que aquesta por desmesurada s’hagi desencadenat per alguna situació traumàtica viscuda durant l’adultesa.
En qualsevol dels dos casos és imprescindible tractar-la per afrontar-la, superar-la, i així tenir una millor qualitat de vida.
La fòbia és molt difícil de manejar. Això passa així perquè encara que des de la raó comprenguem que no hi ha perill de tal magnitud, el nostre cos ho percep com si fos real.
Aquesta contradicció pot a més generar altres sentiments com angoixa, frustració, vergonya, etc.
Aprendre a demanar ajuda és el primer pas per afrontar qualsevol por.
Com es tracta la Cinofòbia?
Per què tinc fòbia als gossos? Com puc deixar de tenir-los por?, solen ser les preguntes recurrents de les persones que la pateixen.
Les raons poden ser diverses i les maneres d’abordar el procés per superar la cinofòbia també.
Et compartim alguns abordatges per tractar la fòbia als gossos:
Acudir a un professional de la salut a la recerca dajuda sempre és un bon inici.
Per tractar temes relacionats amb fòbies la Teràpia cognitivoconductual i específicament la tècnica de la desensibilització sistemàtica funciona molt bé.
Solen ser efectives i aniràs avançant al teu ritme des d’un treball en equip amb el teu terapeuta. Si bé és important que romanguis en el tractament (de vegades les resistències que tenim poden jugar-nos una mala passada, i abandonar abans d’hora), també cal que, de no sentir-te a gust, puguis buscar-ne un altre psicòleg.
De vegades, no és qüestió de la teràpia en si, sinó de no haver trobat el terapeuta indicat per a aquest moment precís.
Dins d’aquesta teràpia podem trobar tècniques expositives que són un mètode de dessensibilització sistemàtica i gradual.
De què es tracta?
Exposar-se de manera gradual i controlada a allò que provoca ansietat o fòbia, amb l’objectiu de comprovar que la simptomatologia (respostes físiques) no es correspon amb el que succeeix en la realitat.
Generalment (i segons el cas) es comença amb una exposició summament gradual: des del nivell que menys se’l tem al que més li causi temor.
Per exemple: fotografies, relats, material audiovisual. Aquesta exposició es fa fins que el nivell d’ansietat es redueixi. Quan disminueixi l’ansietat, es podrà passar al pas següent.
L’última fase serà, finalment, l’etapa d’exposició a animals reals, guiada i supervisada per l’especialista en Teràpia Assistida amb Animals.
Cal destacar que, òbviament, els gossos són entrenats i seleccionats especialment per tenir un caràcter equilibrat i ser summament amigables i tranquils.
Hi ha diferents disciplines i tècniques per treballar la meditació, respiració o relaxació.
El Mindfulness, per exemple, n’és una.
En aquests casos, es tracta de reduir els símptomes físics causats per l’ansietat, controlant el nostre ritme respiratori i focalitzant l’atenció.
D’aquesta manera, disminuint la simptomatologia (tremolors, sudoració, taquicàrdia, etc.), permetem també que baixin els nivells d’ansietat per poder romandre i fer front de manera més saludable i assertiva en el moment present.
Avui dia la tecnologia ha avançat moltíssim.
Si bé no reemplacen cap tipus de tractament, sí que ens poden ajudar com a complement.
Algunes aplicacions, per exemple, ens ofereixen situacions de realitat augmentada. Unes altres ens brinden informació per adquirir eines que ens ajudin a comprendre millor allò que ens passa.
Et compartim el següent link “8 apps per tractar fòbies i pors des del teu Smartphone”: https://psicologiaymente.com/clinica/apps-tratar-fobias-miedos
La fòbia als gossos pot arribar a convertir-se en una limitació molt important per al desenvolupament quotidià de les persones que la pateixen.
Sabem que la cinofòbia s’origina principalment a la infància.
Entonces ¿qué podemos hacer como adultos para que esto no suceda?
Les mascotes estan cada cop més incorporades a les nostres vides quotidianes.
Els gossos s’han transformat en fidels companys d’aventures i “un membre més” de la família. Ocupen cada vegada un lloc més fonamental a la societat. Molts són guies de persones cegues, acompanyants terapèutics i multiplicitat de rols més.
Tal és així, que el mercat ha crescut molt en els darrers anys: botigues de mascotes, passejadors, cuidadors, hotels canins, etc.
Diversos espais com cafès, hotels i fins i tot oficines de treball s’han començat a anomenar “pet friendly”, obrint-li les portes als amics no humans.
Les persones que pateixen fòbia als gossos avui dia, quan els animals de quatre potes formen cada vegada més part de les nostres rutines, conviuen amb una sensació constant d’amenaça o perill. Això moltes vegades els porta a renunciar a socialitzar o interactuar amb altres persones o, fins i tot, a evitar situacions quotidianes com anar a un restaurant o al supermercat.
La bona notícia és que la cinofòbia es tracta i la por desmesurada dels gossos se supera. Donar-se loportunitat de recuperar el gaudi de les petites grans coses, es troba a passets de prendre la decisió per començar el procés.
