Què és un gos de teràpia?
Un gos d’intervenció i, en concret, un gos de teràpiaés un animal que ha estat seleccionat i entrenat específicament per acompanyar el seu guia humà (tècnic). La seva funció és motivar, donar suport, acompanyar, proporcionar afecte i confort a través del vincle que estableix amb les persones que assisteixen a les sessions, dirigides, en el cas de la teràpia, per un professional de la salut.Els gossos de teràpia formen part del grup d’animals que participen en les Intervencions Assistides amb Animals (IAA) i comparteixen les seves característiques i necessitats amb la resta de gossos seleccionats per a aquesta tasca (educació assistida i/o activitats assistides). Els podem trobar en hospitals, residències de persones grans i centres de salut mental, entre altres espais, on es duen a terme sessions de teràpia assistida amb gossos.
Com a psicòlogues podem anomenar els nostres companys peluts: gossos de teràpia, ja que ells són els protagonistes que ens acompanyen a les sessions de psicoteràpia que realitzem al nostre centre a Barcelona.
La inclusió del gos de teràpia en espais terapèutics i els seus beneficis han estat defensats i demostrats per diversos referents de la medicina i la psicologia al llarg dels anys. Des de llavors fins a l’actualitat se segueix corroborant l’enorme contribució que els animals poden oferir a les persones.
Coneixent els efectes tan positius de la companyia dels animals, en concret dels gossos, i de l’enllaç que arribem a establir amb ells, podem entendre per què incorporem gossos a les sessions d’intervenció. La seva companyia aporta nombrosos beneficis: augmenten la comunicació i les habilitats socials, no jutgen, milloren l’autoestima, fomenten l’empatia, ajuden a la gestió i l’expressió emocional i relaxen l’ambient, entre d’altres.
Gos de teràpia: característiques i qualitats
El moment de seleccionar un gos perquè sigui un futur animal d’intervenció és molt important i cal fer-ho amb coneixement i responsabilitat, ja que a ells no se’ls dona l’oportunitat d’escollir aquesta «feina» i és important assegurar-se que sempre en gaudiran. Hi ha diversos aspectes que poden influir tant positivament com negativament en aquesta elecció. La raça o els possibles encreuaments que pugui tenir el gos n’és un i ens donarà molta informació sobre la càrrega genètica de l’animal i, per tant, sobre la probabilitat que tingui un temperament determinat.
Una pregunta molt freqüent que ens solen plantejar a les persones que treballem en aquest sector és si qualsevol gos pot ser un gos de teràpia (o d’intervenció).
La resposta ràpida potser seria “NO”. Si ho estudiéssim en profunditat podríem respondre “DEPENDE”. Depèn de la funció que exerceixi i depèn del col·lectiu amb què participarà.
A grans trets podríem defensar que, així com els éssers humans no hem nascut tots per desenvolupar-nos o romandre en un tipus dàmbit en particular ni tenim tots les mateixes capacitats i qualitats, els gossos tampoc.
Tant les persones com els animals, tots som únics i irrepetibles. Així com els humans tenim diferents tipus de personalitat, els gossos també. Així com nosaltres ens sentim més còmodes amb un tipus de persones al nostre voltant, els gossos també.
A l’hora de seleccionar un cadell (o un gos adult) per dur a terme aquesta tasca, hem de tenir en compte amb quin perfil de persones usuàries treballarem i, en funció d’això, quins requisits haurà de complir l’animal per poder garantir-ne el benestar. No és el mateix interactuar amb persones grans que amb adolescents o amb infants molt petits. La intensitat de les sessions serà diferent i la manera de relacionar-se del gos amb l’entorn també.
Hem d’assegurar-nos que l’animal se senti còmode amb aquest col·lectiu i no només això, sinó que, a més, gaudeixi del contacte amb aquestes persones i de la seva tasca.
El caràcter i el temperament del gos són vitals perquè sigui possible seleccionar-lo com a gos d’intervenció.
Les característiques més importants que hauria de tenir un gos per poder acompanyar el professional en les IAA són: un temperament equilibrat, estable, sense cap signe d’agressivitat i amb una tendència natural a buscar el contacte amb les persones.
Hi ha altres característiques que són molt favorables o fins i tot necessàries perquè el gos pugui ser seleccionat com a gos d’intervenció:
- Tranquils.
- Sociables.
- Predictibles.
- Fiables.
- Amb facilitat per a l’ensinistrament.
- Tolerants a la manipulació.
- Dòcils.
- Sans.
- Amigables.
- Capaços de desenvolupar-se bé en tot tipus d’ambients.
- Resilients.
- Amb una bona capacitat d’adaptació.
- Amb un bon vincle amb el tècnic-guia.
Característiques Gos de TeràpiaPer descomptat que, en el nostre cas, a més de les qualitats o característiques innates de l’animal, prèviament a desenvolupar-se com a gos de teràpia, ha de rebre un entrenament adequat i específic per fer la seva tasca. Aquest ha de ser orientat a certs fins que permetin que el gos pugui acompanyar el professional de la salut a una sessió de teràpia amb gossos. Per exemple:
- Mantenir-se quiet i tranquil.
- Estar habituat a determinats materials de treball propis dels centres, com ara cadires de rodes, caminadors, crosses, etc.
- Mantenir-se tranquil davant de determinats sorolls i sons forts.
- Tolerar la manipulació i els contactes bruscos.
- No espantar-se davant de determinats moviments.
- Comprendre i seguir les indicacions que li comuniqui el tècnic de teràpia assistida amb gossos.
Hi ha races millors que d’altres per ser gossos de teràpia o, en general, gossos d’intervenció?
La realitat és que els gossos d’intervenció no han de pertànyer necessàriament a cap raça en concret. Com hem esmentat anteriorment, el més important és el seu temperament i que sigui un gos sociable que gaudeixi de la interacció amb les persones.
De fet, podem trobar multitud de gossos mestissos o d’altres races no tan comunes per a aquesta tasca, però que presenten un temperament extremadament equilibrat i amb totes aquelles característiques en el seu caràcter que el capaciten per participar a les sessions i, el que és més important, gaudir-ne.
Sí que és cert que les races que potser són més populars i més comunament utilitzades a tot el món pel que fa al treball terapèutic o assistencial amb les persones podrien ser el Labrador i el Golden Retriever. Habitualment són escollits per la seva genètica, la seva aparença amigable, el seu caràcter tranquil, equilibrat i el desig de treballar i agradar a les persones. Tot i això, cal no oblidar que la raça no hauria de ser un factor decisiu a l’hora de seleccionar un gos per a les IAA. Com ja hem dit, abans de res prima el temperament, per la qual cosa qualsevol gos pot ser apte si posseeix les característiques esmentades anteriorment.
Des d’Entrelazadogs, a l’hora d’incorporar un nou membre pelut a l’equip, tenim com a valor principal el benestar de l’animal en tot moment. Sempre ens encarreguem d’anar-los a buscar i seleccionar-los en entorns que treballin de manera ètica i respectuosa i que estiguin alineats amb els nostres valors, ja siguin criadors professionals o protectores.
A entrenar!
Com s’ensinistra un gos perquè es converteixi en gos d’intervenció (teràpia, educació o activitats)?
En el nostre cas, sempre busquem i fomentem que els nostres gossos de teràpia desenvolupin habilitats que els permetin acompanyar-nos a nosaltres i a les persones usuàries durant les sessions. Els nostres gossos de teràpia faciliten que el pacient es motivi, es desenvolupi i flueixi durant la sessió. Per això, el tipus d’ensinistrament que utilitzem és sempre respectuós i està orientat a aconseguir que el gos s’adapti a les necessitats específiques de l’espai terapèutic en què s’hagi d’incorporar.
La manera d’interactuar dels nostres gossos de teràpia és molt diferent segons cada cas i, per tant, han d’aprendre a desenvolupar-se en funció de cada necessitat concreta.
La clau de l’ensinistrament dels nostres gossos de teràpia es basa a fomentar que la sessió es converteixi en un joc i a potenciar el reforç social i la interacció amb les persones, tant amb el seu guia com amb el pacient.
De quina manera?
A través de la recompensa o el reforç. És a dir, premiant l’animal quan fa correctament allò que li estem demanant. Reforçant molt aquesta conducta perquè tendeixi a repetir-se en el futur.
Quin tipus de recompensa obté?
Aquest és un punt important que cal tenir en compte. Sovint observem que, en general, es premia els gossos amb menjar de manera indiscriminada, sense tenir en compte les seves preferències, la dificultat de l’exercici, el seu nivell d’ansietat pel menjar, etc. És important conèixer els gustos del gos per poder escollir el grau de preferència de l’aliment en cas que se n’utilitzi, però sense oblidar mai altres tipus de reforç, com ara el joc o el reforç social.
Abans d’iniciar el procés d’ensinistrament és necessari que l’entrenador conegui prou el seu gos per saber quin tipus de reforçador i quin és el que resulta més interessant per a l’animal. És important que el reforçador que es faci servir sigui apropiat, desitjat i segur per al gos.
A Entrelazadogs entrenem sempre els nostres gossos de teràpia des de l’afecte i el respecte i mai utilitzem estímuls aversius que puguin danyar la seva salut tant física com psicològica. Les sessions d’ensinistrament han de ser divertides per a tots dos (tècnic i gos) i que enforteixi el seu vincle.
Beneficis de la teràpia assistida amb gossos
De fet, totes les persones que conviuen o han compartit temps amb un animal coneixen els nombrosos beneficis que això pot aportar tant a la salut física com mental i emocional.
Quan parlem concretament dels gossos de teràpia, els beneficis es multipliquen, ja que el professional que dirigeix la sessió és l’encarregat d’aprofitar al màxim tots els beneficis que es poden obtenir d’aquesta interacció i del vincle que s’estableix entre el seu gos i el pacient. Alguns exemples poden ser:
- Millora l’autoestima.
- Augmenta la confiança i la seguretat en un mateix.
- Augmenta la motivació i la participació en la teràpia.
- Afavoreix l’adherència al tractament.
- Augmenta la tolerància a la frustració.
- Fomenta l’autoregulació emocional.
- Disminueix els nivells d’estrès i ansietat.
- Afavoreix la relaxació.
- Augmenta l’empatia.
- Incrementa els nivells de serotonina i dopamina.
- Ajuda a superar fòbies.
- Enforteix les relacions socials.
- Redueix el sentiment de solitud.
- Facilita la integració i la cohesió grupal.
- Fomenta l’atenció i la concentració.
- … i molt més!
Si vols obtenir més informació et convidem a llegir el nostre article respecte de la Teràpia Assistida amb Gossos i els seus beneficis.
Quin paper té el gos de teràpia en les nostres sessions?
Els gossos de teràpia que participen en les nostres sessions de teràpia assistida amb gossos, tant si són grupals com si es desenvolupen de manera individual, són gossos que, com ja hem comentat, han estat seleccionats amb molta cura, entrenats i certificats per desenvolupar un rol concret durant les sessions.
Sabem que, amb la sola presència dels nostres gossos de teràpia a les sessions, l’estat d’ànim dels nostres pacients millora i se senten més còmodes.
Més endavant, el vincle que aconsegueixen establir amb els gossos facilita la nostra feina com a professionals, ja que predisposa el pacient a estar més receptiu i motivat per participar en les dinàmiques o activitats i a percebre l’entorn terapèutic com un espai més amable, proper i accessible.
Els gossos de teràpia i tots els gossos d’intervenció en general proporcionen beneficis en quatre àrees:
- Cognitiva: El gos dintervenció en aquest cas compleix la funció destimular, per exemple, la memòria a curt i mitjà termini. De quina manera? A través de diversos exercicis que ajudin l’usuari a recordar característiques de l’animal com ara la raça, el color, la mida, etc. També millora el grau de concentració i fomenta la diversió i les conductes de joc.
- Física: Compleix la funció d’estimular i motivar els usuaris per treballar i millorar-ne el desenvolupament físic. Com? Mitjançant activitats o exercicis relacionats amb el moviment i que busquin promoure’l, com per exemple, caminar amb els gossos, anar de passeig, llançar una pilota o realitzar diferents accions i activitats dissenyades amb la finalitat de recuperar o millorar, si n’hi hagués, la mobilitat reduïda.
- Social: El gos ocupa el rol destimular làrea vincular, ja sigui amb altres persones o amb lentorn. De quina manera? Es fan diverses dinàmiques o activitats, a fi que l’usuari vagi adquirint seguretat i confiança per relacionar-se de manera segura amb els seus iguals (altres persones), amb l’animal o amb l’espai. Si es comparteix un interès en comú (en aquest cas els gossos), aquest actua com a facilitador social i és més fàcil establir una conversa i relacionar-se amb els altres.
- Emocional: L’animal en aquest cas, estimula i ajuda que els usuaris expressin, comprenguin i gestionin les emocions. Com? El gos pot actuar com a eina de projecció amb què l’usuari se sent identificat i aconsegueix empatitzar. Es dissenyen activitats en què l’animal funciona com a mediador i font de suport emocional, per incentivar a posar en paraules, situacions o parlar de temes que siguin importants per a ells.
Important: Tot i que la presència del gos de teràpia és un factor fonamental per a l’abordatge i el desenvolupament de la sessió de teràpia amb gossos, és el professional de la salut qui té el pes principal de la sessió, s’encarrega de dirigir-la, estableix els objectius que cal assolir i realitza el seguiment i la posterior avaluació de les sessions.
Cura dels gossos d’intervenció
Els gossos són éssers sensibles i tenen drets i necessitats que hem de respectar. Els gossos d’intervenció tenen un paper fonamental en les sessions i són de gran ajuda, però no hem d’oblidar que, per damunt de tot, són éssers vius que no hem de tractar com un simple «instrument», sinó que han de ser cuidats de la millor manera possible i cal vetllar sempre pel seu benestar.
Para que nuestros perros de terapia gocen de buena salud es primordial que les proporcionemos una correcta alimentación, higiene, suficiente tiempo de descanso, estimulación, preparación tanto física como mental, etc.
Todas las entidades que se dedican a las Intervenciones Asistidas con Animales deberían tener unos protocolos y un código ético que regule y defienda cómo serán tratados sus animales.
A grandes rasgos ¿Qué debemos tener en cuenta?
- Es recomanen sessions de no més de 45-60 minuts.
- Els gossos poden participar en més d’una sessió al dia, sempre que disposin del temps necessari per descansar i recuperar-se.
- Han de disposar sempre d’aigua fresca durant les sessions.
- La capacitat de treball de cada animal està relacionada amb la seva edat, condició física, ensinistrament i rendiment particular.
- Si el gos mostra signes de cansament, com falta de concentració, fatiga o desinterès, cal aturar-ne l’activitat.
- En cas de tenir més d’una sessió al dia, és recomanable combinar les que són més exigents per a l’animal —com les sessions amb infants petits— amb d’altres de més tranquil·les, com ara les sessions amb persones grans.
- El gos ha de treballar en tot moment amb el seu guia o tècnic, ja que és qui el coneix millor i sabrà identificar-ne els senyals d’estrès.
- El tècnic o guia ha de conèixer perfectament el seu gos i tenir formació en ensinistrament i llenguatge caní.
Causes i detecció de l’estrès en el gos de teràpia
Tot i que sabem que les intervencions assistides amb animals comporten nombrosos beneficis per a les persones usuàries i també per als gossos que hi participen —estimulació mental, major vincle amb el seu guia, etc.—, també és cert que existeixen alguns riscos que hem de procurar conèixer i evitar durant les sessions. Afortunadament, actualment, en l’àmbit de les Intervencions Assistides amb Animals s’estan duent a terme investigacions amb l’objectiu de proporcionar metodologies i protocols de treball que procurin i garanteixin tant el benestar humà com el benestar animal.
L’estrès que pateixen els animals durant les sessions sol ser una de les preocupacions més grans per part dels tècnics o guies canins cap als gossos. Establir protocols pre, durant i post sessió és imprescindible per garantir que aquest aspecte estigui controlat. És inevitable que els animals, en aquest cas els gossos, pateixin situacions incòmodes en alguns moments, que haurien de ser almenys puntuals. Alguns poden ser:
- Olors desconegudes.
- Sorolls forts i inesperats.
- Frustració.
- Entorn desconegut.
- Temperatura inadequada de l’espai.
- Interaccions brusques.
- Diversos gossos participant en una mateixa sessió (aversió a la inequitat).
Per poder detectar quins moments són els que incomoden el nostre gos i de quina manera ho manifesta és imprescindible la formació del tècnic o la guia de l’animal. El coneixement del llenguatge caní us ajudarà a poder detectar de quina manera el vostre company pelut mostra signes de malestar durant les sessions per procurar evitar-los.
Quan durant una sessió el tècnic detecta que el seu animal no està bé i que fa conductes que indiquen malestar ha de decidir si cal interrompre la sessió, proporcionar-li uns minuts de descans, canviar de gos, etc. o fins i tot valorar si cal finalitzar amb aquest programa/intervenció.
El principal problema i, per tant, la necessitat més important que trobem en els animals d’intervenció, concretament en els nostres gossos de teràpia, és la manca de recuperació després d’haver estat exposats a estímuls estressants. A grans trets, podem dir que els pics d’estrès no sempre són negatius, sinó que moltes vegades ajuden el gos a reaccionar millor i a mantenir-se motivat. Tanmateix, és crucial proporcionar-los un descans de qualitat i en la quantitat necessària perquè es puguin recuperar i l’estrès no es converteixi en estrès acumulatiu, fet que podria ocasionar problemes de salut.
Els animals i els seus ensenyaments
Com hem vist al llarg d’aquest article, el paper del gos de teràpia és fonamental a la nostra feina. Com sabem, estar en contacte amb els animals i en general amb la natura ens aporta moltíssims beneficis per a la nostra salut física i mental. Tothom que hagi tingut l’oportunitat d’estar a prop d’algun animal sabrà que no hi ha res més meravellós que forjar-hi un vincle i sentir-ne l’amor i la tendresa incondicional. A la nostra feina com a psicòlogues aprofitem tot això per facilitar al pacient el procés terapèutic i aconseguir que senti benestar en estar a prop dels nostres gossos de teràpia. És per això que sempre estarem immensament agraïdes als nostres companys de quatre potes per facilitar-nos la feina i arribar al cor de tantes i tantes persones.
